És el primer cop que la flama olímpica passa per territori Xinès des dels incidents del tibet (els mes recents)… estan tots amb cagarela…
De moment Ja han prohibit l’entrada al país a unes 30 persones per evitar incidents.
Hong Kong s’enorgulleix de ser l’unic lloc de Xina que on es permeten les manifestacions, sempre i quan no facin perillar les relacions amb la “motherland” Xina, o passic cap escandol similar al del WTO-OMC del 2005.
El tema es paradoxalment absurd:
Occident criticant Xina a través dels drets d’un estat Teocràtic, i Estats Units fent manifestacions en contra del que ells mateixos fan (armes nuclars, passar-se els drets humans pel folrre i envaïr països per interessos econòmics alegant raons morals i humanitaries)… ben ridicul tot plegat
A tripaliumis a three-staked instrument of torture. The subject of the torture would be tied to the tripalium and burnt with fire. The words “travail” and “travel” have their roots in this word, as do the cognate Spanish verb trabajar (to work), Portuguese verb trabalhar and French verb travailler (to work)
The structure and original use of the tripalium is far from clear; many attempts to explain it appear to be based on nothing more than the word’s literal meaning of “three stakes”.
Avui quan estava a la dutxa badant veient com queia l’aigua de m’ha ocurregut aquest nom per una campanya de sensibilització sobre l’us i el repartiment de l’aigua
ahí queda…
jo no en faré res de res d’aquest branding-campanya…
però si algú vol aprofitar-la, aqui podeu descarregar-vos el fitxer .AI
apa, a veure si en surt quelcom…
enganxines? algún poster?… ja m’avisareu ;D
ops… m’han dit que passeu set a Catalunya…
i’m sorry, ja s’arreglarà, però de moment que no s’esveri el galliner.
Aigua n’hi ha, però no al lloc on la voldriem…
Aqui a Hong Kong, per exemple, no hi ha cap riu, ni llac natural ni aigua subterranea…
Tot el país només compte amb l’aigua que pot capturar de la pluja i la resta la compra a Xina…
i en necessitem bastanta, per cert…
Només amb tès ens polim uns 4 milions de litres d’aigua al dia!!!! (contant 2 gots per persona-dia, i crec que em quedo curt) Hong Kong necesita diariament 2.6 milions de metres cúbics dáigua potable. (+info aki)
Una de les coses interessants que fan és utilitzar aigua del mar per fer anar els vaters i d’altes instalacions que requereixen d’aigua pero no té perquè ser potable… Tenen una xarxa independent per l’aigua de mar…
Durant els anys 70 (en ple esplendor de les pelis de kung-fu), Hong Kong va passar una sequera tremenda amb restriccions d’aigua diaries, i la gent havia d’anar amb galledes a buscar-la al carrer (una p*utada considerable si vivies al 12è pis sense ascençor…)
Desprès d’akest incident, van firmar un contracte amb Xina perquè els venguessin aigua durant 50 anyets…
Total, no desespereu,
aigua en tindreu,
ja sigui del Segre, de l’Ebre, del Roina, o demanant almoina.
Una illa a 45 minutets en ferri que recorda a la costa brava. View Larger Map
la missió era: descansar i embotir-nos de marisc…
La lena es va encarregar de fer fallir la primera part de la missió, i la Kuku s’ho va manegar perque la segona part fós un èxit constant. Jo m’encarregava de les hamaques
L’estar allí durant 2 dies va fer plantejar-nos seriosament lo de canviar de casa… o de barri… o de pais…
*Cheung Chau es famosa per un “festival del panet” que no explicaré ara, però tè a veure amb llonguets locals, joves atrevits sense vertígen, nens dalt d’un pal i mogollon mogollon de gent.
just quan escrivia el post anterior, al teclejar “orgànic”, m’he posat nerviós…
classificar per “organic” és paradoxalment absurd;
Entenem orgànic com a “natural”,
i entenem normal com a químicament tractat….
Tenim tant assumit aquesta relació que lo normal es que no sigui natural i lo natural no es normal…
Proposo invertir els termes i dir les coses pel seu nom, i anomenar “tòxic” o “químic” a allò que ho sigui, i no nomenar lo orgànic perquè romà en el seu estat natural.
D’aquesta manera, el proxim cop que aneu a mercat, heu de dir:
senyoreta, posim un parell de pebrots tòxics i una ceba quimica
Si voleu, aqui va la consigna per fer una manifestacio a plaça:
Fora a les esberginies simètriques i llustroses,
Visca els tomaquets buturuts i picadots !!!
Hong Kong té bastanta zona verda, hi ha country parks, reservoirs i aiguamolls,
Sobretot a la zona de New Territories, una especia de zona salvaje fronterisa amb Xina on hi abunden les chaboles rodejades de gratacels…
La gràcia de hong kong es que com que està en zona tropical, la vegetació es exhuberant i qualsevol raconet verd sembla una jungla. I llocs com el llac petit, semblen el lago azul.
Un d’aquests llocs es Tai Po, on hi ha la Granja Kadoorie, una espeice de mini-rioleon on hi tenen animals i plantes autoctones de la zona (incloent-hi unes fantàstiques trujes cantoneses).
És un lloc ideal per una visita diumengil, hi ha un mercat organic i els crios es fan fotos amb un cocodril.
Molt entranyable tot plegat.
rateta rateta que escombraves l’escaleta…
ves cap al cementir, que avui toca benerar els ancestres.
Avui es Ching Ming, que es tradueix com “el dia d’escombrar la toma”,
Es el dia de respectar els avantpassats, anar a la tomba, cremar incens, prendre el tè amb ells i oferir-li’s menjar.
*aqui els cementiris recorden molt als herbolaris, perquè enlloc de ninxols, tenen els morts en petits calaixets on només hi guarden les cendres.
i un poema de’n Du Mu(un trobador local de l’època)
A drizzling rain falls like tears on the Mourning Day;
The mourner’s heart is breaking on his way.
Where can Winehouse be found to drown his sadness?
A cowherd points to Xing Hua village in the distance.
8:23 em llevo 8:24 m’aixeco del llit, pos el peu a terra acabat de fregar, rellisco i el peu s’esclafa contra el marc de la porta 8:24:01 el dit petit esta a 90 graus i suo de dolor 8:24:02 m’agafo el dit i me’l poso a lloc 8:24:03 me n’adono que m’he trencat el dit (sento mes mal al saber-ho)
de 8:25 a 13:40
visito 3 hospitals diferents,
em passejen amb cadira de rodes d’una band a l’altra (inclòs un parking),
finalment, despres de parlar amb 3 doctors, varis assistents i unes cuantes infermeres ja tinc el peu embolicat…
justament avui que volia estrenar l’skateboard…
m’hauré d’esperar unes 6 o 8 setmanes a ke tot es solid be…
aaaaiiix… vaia sort al meva!
*aquesta radiografía no es del meu peu,
perquè aqui a HK, pertanyen a l’hospital
i no te les pots endur a casa
rateta rateta que escombraves l’escaleta…
