..:: belblog ::..

superades les primeres (re)impressions lokals, ja ho tink tutto assimilat!
ens hem dit hola (quasi) tots/es i ja m’observo submergit en la normalitat egarenka…
dies flàcids allargats amb la lluna, consum abusiu dels moments d’oci, desordre general al meu entorn… ja soc a ¨casa¨

India cada cop em keda mes lluny… repasso les (poques) fotos i em sembla tot massa familiar… es una familiaritat ke no va lligada a l’entorn material (ja ke aixo no te res a veure), va lligada a un estat animic…. (ke jipi ke keda!:)

nomes una coseta:

avui es un dia entrenyable…
arribo a l’estacio dels catalans… (…akell espai visitat diàriament durant els últims 8anys…)
kina gràcia la Rambla:
…amb els seus tons grisos,
la seva impersonalitat comercial,
les dones fent carreres de carros de quadrets escocesos,
els yayets traga-fum-d’autobus asseguts als bancs de malla metàl•lica,
els pilars farcits de cartells del Milton Convencion,
els horribles rellotges-termòmetre,
el Cafe di Broma,
la Txurreria…
ja! em foten gràcia akests terrassencs, sobretot perke en soc un d’ells.

Ok, doncs, ens veiem pel barri
*finsaviat (ara si ke va de bo)

-bernat aterrat- (de ke ja he vingut, no de ke estigui cagadet)

pd: busqueu “egara” al google+imatges! ;D je je je

pos eso, ke jasta tot mesomenys arreglat!;
després d’un ¨sinfin-serafin¨de problemes/solucions he aconseguit arreglar tots els temilles: (salvoconducto+visat de sortida+bitllet d’avió apanyadet)
i akesta nit volo cap a Terrassa (vol no directe of course! DEL-TRS)

em cal, però, agraï els esforços logistico-comprensius de:
l’Isidre i la Paquita per l’ajuda animo-econòmica
la Maite Soler pel telèfon de contacte d’uns amics a la India
el paio ke al tren em va donar 8 eurus
la gent de Luthansa de l’aeroport de Delhi
el paio de Saragossa pels 200€
els indis empanats per deixar-me colar al Ministeri d’Estrangeria
al Tino per deixar-me el seu passaport
al Gufré i la troupe de Camprodon per la gestió v1.0
al Marc i l’Ignasi per l’expedient X
als commenters
i tots els ke heu pensat un xic en mi…. ke ho he notaaaat! je je je

avui es sant jordi…
dia interessant i curios,
es quan un drac moribund va brollar una rosa de les seves visceres obertes,
es quan la princesa va escriure le que va passar i per aixo regalem llibres,
es quan va morir Cervantes i niexer Shakesperae o visa versa,
es quan es pengen banderes catalanes als balcons,
es quan els carrers s’inunden de llibres,
es cuan les roses valen 5euros,
es quan delegues les paraules de l’amor a una planta amputada perke parli per tu,
es quan els xavalins tenen un dels primers contactes amb el capitalisme consumista absurd,
es quan les portades fan un festival de seduccio,
es quan els escriptors es converteixen en peixeters,
es quan desitjaria estar amb tots vosaltres!

bonsantjordi a tots i totes!
espero ke xaleu de les freskes i punxants roses i les millors lectures per akesta primavera ke comenca!

despres de l’ensurt de perdre totes les pertinencies al vago d’un tren a la india… comenca la carrera per poder tornar a casa!!!!!!
*al 23 a la matinada em surt el vol cap a bcn, oease el 22 a la nit!, no tinc passaport, ni bitllet d’avio ni diners

detall de la gincama: 21/04/2005
18:30 em roben la motxilla al tren a l’estacio de Varanasi (a uns 1000km de Delhi)
18:45 contacto amb la policia de l’estacio
18:50 passen de mi i diuen ke ho denuncii a Delhi
18:55 intentar explicar al revisor ke no tinc bitllet pk m’ho han robat tot… finalment s’ho creu
19:00 histeria generalitzada i desesperacio (se’m passa rapid, pero necessitava treure les males energies je je je)
19:15 engega el tren, es un viatge de 15h… (no tinc diners ni per aigua ni per menjar)
20:45 xerro amb un turista frances i em deixa enviar un sms a casona! uf! i em dona uns 8euros
22/04/2005
7:45 arribo a Delhi
8:00 vaig a la policia a denunciar-ho, estic 3hores amb una truja de policia (per volum corporal i llardositat cutanea) i no es creu ke m’ho hagin robat tot!!! diu ke ho faig per cobrar l’asseguranca! inutil! me n’adono ke NO tinc asseguranca!… finalment consegueixo tenir un plec de papers escrits en inidi ke se suposa ke es la denuncia
11:30 vaig a Lufthansa a dir ke no tinc bitllet i ke el vol surt akesta nit!… em diuen ke no hi ha cap problema, ke el canvi de bitllet costara 200euros!!! (i jo no tinc ni un duro!, ni manera d’aconseguir-ne… m’han robat les targetes de credit tambe!)
12:00 un turista de Zaragossa escolta la conversa i m’ofereix ajuda!… 200euros d’ajuda! Ole! visca la pilarica 13:00 vaig a l’embaixada a re-fer el passaport (un Salvoconducto ke en diuen) em consta convencerl’s pero finalment accepten de fer-ho…. Vaya llok mes freaki una embaixada!!! envoltat de “bustos” del rei d’espanya i banderoles per tot arreu!!! no volen acceptar ke em dic Bernat i volen posar Bernardo!…. aconsegueixo posar bernat! 14:00 vaig a dinar i un indi simpatic em convida al saber la peripecia
15:00 recullo el salvoconducto de l’embaixada… pero necessito un visat per poder sortir del pais!
15:30 arribo al FRO Foreign Registration Office, una especie de ministeri d’estrangeria, pk em facin el visat…. i resulta ke avui es FESTA!!! i tot esta tancat! ole! ke els aprofiti la party!
17:00 arribo a l’aeroport on em diuen ke hi ha una altra oficina d’estrangeria! akesta esta oberta pero em diuen ke es impossible fer el visat per avui, ke m’haig d’esperar fins dilluns!
18:30 vaig a Lufthansa a l’aeroport i em diuen ke per dilluns no hi ha vols! ke tota la setmana ke ve esta plena!!!, ke em posen en llista d’espera i ja ho veurem
19:00 m’informen ke el canvi de data del bitllet costara mes de 200euros! Torno a no tenir diners suficients!
21:00 arribo a l’hotel i em deixen dormir gratis en un especie de rebost amb un matalas a terra
23:00 caic rendit al matalas i m’adormo

resultat:
no se quan podre tornar a casa
ens veim aviat, espero

m’han robat!
ole belforn! l’ultim dia, l’ultim transport, l’ultima putada!

m’han futut la bossa amb TOT… nomes m’ha kedat la motxilla plena de calcotets bruts i el sac de dormir!

balanc de la perdua:
———————-
300 euros en metalic = 300 e
1500 rupies = 30 e
passaport = 15 e mes la putada d’estar indocumentat a la india
bitllet d’avio = 750 e mes la putada de no poder volar (com la mosca de la llum)
camara digital sony dsc f77 = 500 e
3 memorysticks de 256mb = 250 e (ho sento maite, ja ho arreglarem)
3 pedres precioses “black star of india” = 220 e
un frontal Peltz = 35 e
1800 fotos i movies en CDs = invaluable
una caixeta amb sorra del ganges = x
diari personal amb pensaments = x
llibreta amb dissenys de coses = x
llibreta amb dibuixos molt personals = x
direccions e-mail de tots els amics ke he fet = x
i 1000 coses ke ara no recordo.

ok, son bens materials i pasta pero JODER!!!
el ke m’emprenya mes es ke no se si podre sortir del pais aviat…

ah! una altra mala noticia es ke havia esperat fins l’ultim dia a comprar regalets per tots i totes…. (per mi tambe) i …. merda! no podre portar-vos res!
espero ke amb una mica de xerrera de les aventurilles estigueu satisfets perke de sedes, joies i detalls jipis res de res!
des d’aki saludu al putu lladre i li desitjo el pitjor mal de ventre de la historia!

eeeehhhhh!!!! proxima estassssion… Varanasi (Benares)

jastik a la ciutat del riu sagrat Ganges….
tots la coneixeu, encara ke no ho sapigueu: es el lloc ke surt a tots els reportatges de la india…
es on hi ha unes escalinates i tota le penya va apurificar-se al Ganges.

*enlloc de purificar-se jo hi agegiria una (t) i diria ke la gent va a putrificar-se…..
Vaya GUARRADA de river!… hi ha un tel olios i centenars de “cosetes” flotant per tot arreu.
aki es on cremen a la penya publicament o la envien rui avall perke vagi amb “deu” (es a dir ke deu esta al final del riu… els Teolegs porten mogollon de temps buscant-lo i nomes havien de seguir un cos podrit riu avall!!!)

aki esta ple de Shadus… la penya akesta ke ho deixa tot (fins i tot es deixen la barba… je je je) i automaticament es transformen an HollyMan (ke no es el superheroy de beberlyhill, sino un home-sant/sagrat) mes o menys com les vaques pero amb tunica i collarets penjant… pero el so ke fan si ke s’assembla a les vakes pero al reves: “ooooommmmm”

… s’acaba la partida, pero no el joc ….

realment es com un videogame… vas avancant saltejant obstacles i recollint bonus, canviant de pantalla cada 2 dies i de tant en tant apareix el monstru final…

han anat passant pantalles i el nivell esta alt, cada cop costa mes superar amb exit les proves d’akest viatge… les condicions son dures (calorota, cansansi…) pero les armes ke he anat recollint son poderoses (bon humor, frienship i lleugeresa de moviments).

he hagut de fer alguns “inser coin” de tant en tant (eske de rupia en rupia volen els eurus), pero el ke mes “vida” m’ha tret han estat els canvis de pantalla (transports), l’ultim monstru ha estat un cuc enorme de ferro petat de penya on he hagut de fer-me valer per poder descansar un xic…

el ke ha passat es ke no tenia bitllet i he hagut de fer un trajecte de 12h en tren en classe 0, osease ke es un especie de contenidor d’essers humans on l’espai es valora cubicament, es a dir ke hi ha diferents “nivells” d’amuntegament huma.
total, ke m’he passat la nit arrebossat de peus, pets i rots…. pero he superat la prova i ja estic a VARANASI!

ja estic a la ciutat de Khajuraho… (un dels objectius d’akest trip to india).. es un poblet enmig del no-res (inida) ple de temples extremadament seductors farcits d’escultures de noies sexis i pornografia petrificada… m’encanta!

hi passo hores mirant i remirant…. es una especie de kamasutra en 3D!

>impresionant les cares d’un grup de turistes ruses d’uns 60 anys davant akest relleu:
ja ja ja!!!!!