..:: belblog ::..

“Avisote, Rey y Señor, no proveas ni consientas que se haga alguna armada para este rio tan mal afortunado, porque en fe de cristiano te juro, Rey y Señor, que si vinieran cien mil hombres, ninguno escape, porque no hay en el rio otra cosa que desesperar.”

eps!
d´aki unes horetes me´n vaig a remuntar el riu amazones….
primera parada: Tabatinga on hi aniré amb un baixell de nom Itapuranga

el primer trocet em consumira 6dies, esadir ke estare inkomunicat again…
pero espero saber de tots i totes a la ke arribi a territori peruaaaaaaa!!!!

finsaviat!.*buskant i remenant he descobert ke hi ha un escriptor, en Javier Reverte ke ha fet akest viatge ke faré pero a línreves…. i ha fet un llibre de títol: “el rio de la desolación”
pos eso, ke si usvedegust, em semble ke es un lliber força interessant.

“Os jacarés são répteis bem adaptados ao meio ambiente e dominam ainda hoje muitos habitats. .

kokooooo!!!!
estavem alli a la selva i teniem poc per menjar i vam decicir anar a caçar un cocodril i cuinar-lo per sopar….
jo tink zero experiencia en el tema caçeril… i he flipat!
el fet es ke acostar~se a un reptil de 3metres ke si li dona la puta gana t´ataka la canoa i et mores!!! es una mika hard…
per trobar~lo, es trakta d´il.luminar~li els ulls (ke se li posen fluorescents com els gats) i no apartar la llanterna… el bitxo es queda migquiet i kuan estas aprop… zas! una llança al cogote!!!
el pobrebitxo comença a combulsionar~se i a anar cap al fons del riu i tu has d´impedir~ho…. i anar lluitant fins que li puguis endinyar un “matchetassu” in the middle del cap i li rebentis el cerbell….
bastant bastant gore tot plegat!

es impressionant lo dura ke es la pell d´akests animals!…

despres ve el pas 2.o ke es trocejar~lo i treure~li la pell…
*jo vaig pillar~me una pota per fer~me un clauer!!!!
(ke noooooo!!!! ke es groma!…) pero si ke vaig treure~li la cresta per fer~me una funda d´ipod! pero una nit els boltors van agafar els restes de carn ke hi havia a fora la cabana… ops!
anyway esigual, tampoc tinc ipod….

**la carn de cocodril es com una especie de pollastre amb gust dálgues…. res de l´altre mon, pero si de l´altra punta del mon.

hi all! (hola garlic)
akabo d´aterrissar (amarar) again a la ciutat!….
jarl! kina sensation més estrambotika…

m´he passat uns 10 dies in the jungle fent el freaky i ara de cop… tornar a estar envoltat de vida artificial…. buf!
intentaré adaptar~me (adaptarse a la marea)

han estat uns dies interessants, intensos, excitants i freakys…
he assistit al Mamori Art Lab fent un workshop exerimetnal de kaptura i edicio de sons…
el ke portava el taller es en Francisco Lopez, un paio força interessant…
ah! i un ultrafreak rondava per alli…. de nom Dioni… no puc dir res mes! ja ja ja

el tema ha consistit en anar a capturar sons in the jungle a tota hora…
intentar kapturar tot el possible… i realment flipes del ke s´arriba a sentir a la selva…
hi ha uns macacos “ahulladores” k fan un soroll tremendament misterios
total, k despres hem estat jugant i experimentant amb akests sons de granotes, ocells, grills i UAS (unknown animal sounds)… i cadasku hem fet un temilla! je je je
ke facil es fer el moderno artistillo! osease ke alakepugui intentaré penjar per aki la “cançoneta” ke he parit akests dies.

una kuriosité planetaria…
sabeu ke aki a casa (Terrassa - Mediterrani - Europa- i no sé si es a tot l´Hemisferi Nord) veiem la lluna rotllo “CD”
no ke la veiem com un compakt disk!
sinó k creix o decreix en forma de C o de D
(i aixo ajuda a identificar en kina fase está: C= decreix i D=creix) oi?

pos aki ( a l´Amazones - Brazil - Sudamerika i no se si a tot l´Hemisferi Sud) la lluna es veu rotllo “u\n” osease ke quan creix es veu una “u” petitona i cuan decreix es veu una “n”.
(o viceverça, ja ke no se si ucreix o necreix!?!?!?!?)

total, k el planeta no para de sorprendre´m
sobretot akelles petites* coses ke creiem “inalterables” i veritats absolutes

*de fet la lluna no es una “petita” cosa… és una cosa ENORME!
i de gran influència i bellesa.
consulta la lluna>>>
akesta es la lluna ke hi havia el 18 d´agost de 1976!
a migcamí cap a decreixent

ehh!
ke no m´he tornat un jippy flipat del cosmos i els planetes!!!!
(encara je je je)

jo tot happy i felic de la meva aventurilla in the jungle…

doncs resulta k a la cascada em vaig trobar a una noia…
i vam fer el cami de tornada junts…
doncs a ella l`hi ha pillat paralisi corporal i esta ingressada a l’hospital des d’hair….
no saben que té, deu ser alguna pikada o alergia tipus ortiga-amazonika…
i es veu k per aki hi hamogollón d malalties desconegudes i incurables…

ops!
realment la selva es cosa seria.

i amb el meu hipocondriiisme avancat, no paro d’analitzar-me en búsca de simptomes extranys…
de moment el més estrany k em passa es ke us trobo a faltar… je je je

abandonat Manaus….
ara em trobo a la terra de les “cachoeires”… (que no són “eires” enormes!!!! sinó cascades)
el poblet en qüestió es toponomitza “presidente figueriredo” i té la friolera de 107 cascades surrounding!

avui he anar a visitar-ne una d’akestes…
la “cachoeria das orquideas”…
la cascada en qüestió, poca cosa… un saltiró d’aigua enmig de la floresta,
pero l’accés…!!!! jarl! he hagut d’atravessar la selva amazonica i a migcami ha esclatat una tempesta tropikal….
realment una ADVENTURE in the JUNGLE!!!

la selva és… impresionant! …és… no se
hi ha mil sons… he sentit uns makacos, tukans… tots els tipiks sons dels documentals de la2…
ehhh.., i realment fa cague!
está literalment farcit d’insectes de totes menes i d’altres essers inclassificables… hi ha una especie de patates voladores k xoken amb les fulles gegants fent”tok” ke jo diria k son escarbats…
la humitat no es relativa, es absoluta!
es com quan mires si els espaguetis estan cuits…
ke obres la tapa i un baf t’envolta de cop (i a mi m’entela les ulleres)…
doncs passa el mateix a la selva… hi entres i de cop se t’entelen les ulleres i la roba comenca a enganxar-se’t al cos.

*una experiéncia k m’ha paralitzat ha estat l’erroni moviment de posar el peu en un formiguer… aaahhh…
en milessimes de segon tenia el peu arrebossat de formigues del tamany de tres olives arbequinas…
desagradablement fastigós (ara entenk l’expresió “formigueig”… i no mola!)

no em refereixo al hardcore XXX (k tambe I love)
ni tampoc al hardcore punk (k tambe I love)

… em refereixo al hardcore way of live!
osease la vida dura….
no es ke m’agradi “viure” la hardcore live, sino ke m’agrada coneixer de la seva existencia.

total, ke m’agrada estar a un port decadent i fer un aiguardent amb mariners borratxos i putes llardoses.

krek k es la mateixa “atracció” k ens manté en peu en determinats antros… les ganes de “saber” ke passa arreu

oooopa! kanvi de plans improvitzadissims i rapidissims! d’aixó es tracta em sembla…
de controlar els canvis i de tenir agilitat de moviment en nous escenaris i situacions….

esadir, ke just al matí k me n’anava cap a Perú… me n’entero ke a 80km de Manaus fan el “Mamori Art Lab” (grácies Marc per la info!) i m’entren mil ganes d’anar-hi….

contacto amb ells, i aconsegueixo re-vendre el bitllet k m’havia de portar a Tabatinga….

total, ke el dilluns 18 me’n vaig al llac Mamori a fer l’artista modernu fashion trendy experimental meeting!!!

je je je
*(i jo k em pensava k a l’amazones només veuria animalons i flora!)

> per cert, vaia fauna i vaia flora k hi ha per aki!!! (és una metàfora)

…no sé si és la calor, els mosquits, la papaya o el cupuaçú, però penso en l’amor..

hi ha qui espera el seu príncep blau….
jo busco la meva reina taronja…