abandonat Manaus….
ara em trobo a la terra de les “cachoeires”… (que no són “eires” enormes!!!! sinó cascades)
el poblet en qüestió es toponomitza “presidente figueriredo” i té la friolera de 107 cascades surrounding!
avui he anar a visitar-ne una d’akestes…
la “cachoeria das orquideas”…
la cascada en qüestió, poca cosa… un saltiró d’aigua enmig de la floresta,
pero l’accés…!!!! jarl! he hagut d’atravessar la selva amazonica i a migcami ha esclatat una tempesta tropikal….
realment una ADVENTURE in the JUNGLE!!!
la selva és… impresionant! …és… no se
hi ha mil sons… he sentit uns makacos, tukans… tots els tipiks sons dels documentals de la2…
ehhh.., i realment fa cague!
está literalment farcit d’insectes de totes menes i d’altres essers inclassificables… hi ha una especie de patates voladores k xoken amb les fulles gegants fent”tok” ke jo diria k son escarbats… 
la humitat no es relativa, es absoluta!
es com quan mires si els espaguetis estan cuits…
ke obres la tapa i un baf t’envolta de cop (i a mi m’entela les ulleres)…
doncs passa el mateix a la selva… hi entres i de cop se t’entelen les ulleres i la roba comenca a enganxar-se’t al cos.
*una experiéncia k m’ha paralitzat ha estat l’erroni moviment de posar el peu en un formiguer… aaahhh…
en milessimes de segon tenia el peu arrebossat de formigues del tamany de tres olives arbequinas…
desagradablement fastigós (ara entenk l’expresió “formigueig”… i no mola!)
