..:: belblog ::..

*tribute to china’s quality*

*sortosament n’he aconseguit unes de noves per 15$són horriblement lletges, un xic incomodes i de marca: “escape”! toma ya!!!

jarl!
he apres algo que no sabia!?!?! (com tot el que s’aprèn, oi?)
total, que xerrant amb una noia, va i em diu: “a mi me encanta hacer andinismo”
ein?!?!?!?
“andinismo”??????
es aplastantment llògic, però mai hi havia caigut!…
tota la vida dient-ne “Alpinisme”…

proposo usar la nomenclatura de “Pirinisme” cada cop que anem a fer algo per allí…
o st.llorenisme…

…enimig de la travessa de Lloa a Mindo, de cop em trobo amb un grupet ke estava estankat i no sabia cap a on tirar…
extranyament em miren com si jo tingués la resposta…
total, que “ni curt ni mandrós” els dic: “siguen-me compadres”!

i efectivament els vaig treure d’allí… però no pel camí correcte……
perduts en la malesa, envolats de lianes i zona pantanosa…
organitzo 2 grups exploratoris ke vagin a mirar un al nord i l’altre a la dreta (que possiblement era el nord real)……
aprofitant un moment de distracció, li comento a una noia: “que tal si nos volvemos al rio i provamos por otro camino”

*des del riu vam cridar i a la penya perduda…ke no soc tant putes com per deixar-los tirats! eeehhh!?!?!

sortint d’una parada del “trole” de Quito, em topo amb un poster anunciant una caminata…
why not?, esadir, ke m’hi apunto
es tracta d’una sortida de 35 km vorejant un riu i amb un desnivell de 1500mts (en baixada)

havien quedat a les 6:00 en un lloc desconeixia…
quedo amb un taxi perke m’hi porti a les 5:00
em despisto i vaig a dormir a les 2:00
em desperto a les 6:30 (m’he sobat altre cop!)
aconsegueixo un taxi a les 7:00 i descobreixo ke on s’ha quedat està a 1h de quito i val 20 dolars anar-hi…
7:15 ens para un policia i es vol emportar al taxista i deixar-me tirat a mi enmig d’una espècie de tunels de vallvidrera
7:45 subornem al policia amb 10$ i continuem…
8:30 arribo a Lloa… encara hi ha gent!!! 2′5hores tard i no passa res!
m’encanta akest país

primer dia: 20km de caminata entre pedres i fang
segon dia: 15km vorejant el riu fins a Mindo

*gracias Asier por la foto!
(ves como havia güebos para publicarla?,
pero las otras dos paso de hacerlas publicas!!! ) ja ja ja

passejant pels carrers colonials del casc antic de quito,
entro al “museo de la ciudad”…
m’acoplo amb un grupet d’estudiantes d’art i una noia ens explica la història de la ciutat de Quito…

el museu em sorpren…
acostumat als cutre-museus ke m’he trobat per sud-amerika, que consisteixen en vitrinetes + cartellet, aquest és “a la europea”…
es tracta de diferents sales on s’exposa la vida i (r)evolució de la ciutat i equador…

m’encanta la cabaneta “indigena” que hi ha a l’entrada…
pero…. ops!
arribem a la sala: “la conquista” i experimento un estrany sentiment barreja de culpa + vergüenza agena…
el més sorprenent de tot es que els assistents (tots ecuatorians) expresen la seva gratitud i admiració pels fets succeïts… ?!?!?!?!

feia temps ke no experimentava quelcom tant “de lux”…
aproximadament uns 29 anys
…unes piscinetes de lo més chick, una gent ultra amable, toballoles netes i blanques, i un hotelet k m’enamora: cabanetes de fusta envoltades de sortidors termals (les 24 hores!)

em regalo un “masaje relajante de espalda y cuello + sessión de reflexologia” en un cuartet amb espelmes, musikilla ambient-relax i como no, aromaterapia je je je

…confortablement apoltronat en una butaka d’sky vermell, un home gruixut s’acosta a 2cm de la meva cara i m’empastifa amb una massa blanca i claenta (no es bukake)…

uns personatges que fumen i beuen somriuen al meu clatell…
mel’s miro assassinament en un joc de miralls…
tot controlat.

un navallot esmolat i considerablement brut es desllissa per les meves galtes mentre l’home gruixut somriu i m’agafa pel coll…

intento comunicar-li les meves preferències estètices referents a que reservi un xic de berbeta just al mentó….
respon: uhté quiere ke le dehe com un xivooooo!!!!
l’home s’esforça però és incapaç d’estilitzar el desitjat barbó…

desisteixo de la meva petició i surto esquiladet esquiladet apunt de xalar del saturday night equatorià.

*mai m’havia fet afeitar professionalment…
i m’ha agradat

*per cert, hi ha una expo de’n Botero (el colombiá creador del super-fat-gat de bronze que hi havia a drassanes)