..:: belblog ::..

fa dies k experimento un nou esport……
k es podria definir com el “safreixing”…
es tracta d’escoltar a la penya parlar als locutorios i imaginar-se la seva realitat je je je

de veritat k es sorprenent el k se sent per aki…
com k hi ha moooolta gent migrada a usa i europa, els familiars es comuniquen amb ells i sovint (bastant sovint) la conversa no va pel camí desitjat….

he escoltat coses de l’estil:
-te casas hijo de puta!!!!????
-no quieres que tu hija venga a visitarte???
-asi que dices que trabajas mucho y no te da para mandarnos plata….

*pensant en el tema he trobat una pàgina on registren tot el ke s’escolta per NYC…. es diu overheardinnewyork

finsaviat

divendres nit + caucano + salsa = rumbeo total

em va costar entendre que “rumbear” no significa anar a ballar rumba! significa sortir de festa… rumbeo por aki, rumbeo por alliiiii

la festa va ser tremenda, i les videoprojeccións…. ja ja ja tremendes també!
(el putu freaky del dj, ke era d’akells k te un micro i no para de dir coses estil:
“oyele hente! a rumbear hasta los huesitoos” o “es par de lindas, ke muevan la cintura! dale duro man!” ja ja ja
…pos en un atack de protagonisme microfonil el payo va i diu:
“esos full visuals de la mano de Star Bernal! venido de europa a conquistar vuestros corasssones, esta night aki y mañana alli! ese man! ese bernaaaal!!!”
ja ja ja!!!! (indescriptible!)

una nit de rumbeo, merengue i alegria!

va ser una experiència divertida..
imagineu-vos una festa de l’autonoma (ooo baraka ooobarraka) i jo per alli ke hi vaig anar sol….
i al cap d’unes hores tenia noies fent cua per ensenyar-me a ballar salsa i mes tard estava “amaneciendo” a una casa de noseki bebent i cuinant revueltillo! eske de freakys n’hi ha a tot arreu!
(i no som taaant diferents com ens pensem!)
de veritat, ke una gent super-agradable!

*ah, les projeccions van kedar prou acceptables (tenint en compte k les vaig preparar amb 1 tarda… i l’ajuda de la Carolina)
pd: us recomano el software! es diu resolume, i el podeu conseguir aki>>>

aiiiii…
…colombia, terra de CO-K (CO-incidencies & K-sualitats)…
arribo a Popayan (la ciudad blanca: una preciositat d poble colonial amb les cases encalades a lo port andalús) i resulta k comença el “Seminario Internacional Diseño - Vida Cotidiana” de la Universidad del Cauca. Toma ya!

conferències sobre disseny gràfic, identitat corporativa i el paper del dissenyador com a operador cultural…
val un xic de money, però m’hi apunto decididament. (escurço 9 dies el viatge)

em costa adaptar-me… després d’estar amb els “cholos” amazònics i els andinos ecuatorians, ara em trobo mesclat amb la penya fashion colombiana! (ke lindo es el glamour)
(y yo con estos pelos!: es a dir, k vaig pòtul com un cerdu-backpacker-traveler! això ho arreglo amb una dutxeta i una samarreta nova
*(una coincidencia o casualitat no es res més que un fet normal i intrascendent k pren significat per la persona afectada: deuria ser una gran coincidencia per algú el fet ke un dimarts a les noticies del migdia parlessin de la reproducció asistida dels crancs de tànger…. per mi no significaria res…)

bus d’ecuador a colombia
*la foto no és meva, però s’assembla a lo viscut

al borde d’ecuador
arribo destrossat a Tulcan
(destrossat perke a Otavalo estaven de festes, no pel viatge, k ha estat d’3h en un bus amb “vallenatos”: que son unes musikes ultra-romanticones pero k m’agraden… tinc un cd:100%vallenatos2005 ja ja ja)

total, k Tulcan es famos per les figurilles de “seto” del cementiri….
(do you remember mr.vicente? in the setooooo)

he anat a fer un cop d’ull…
i empanat amb les figurilles i els ninxos se m’ha fet de nit….
i no parava de recordar la história aquella d’un k se’l van trobar mort en un cementiri amb una branca enganxada al jersei….
(jo m’he tret el jersei)

els cementiris tenen un nosequé k m’agrada…

ja ja ja!
enmig d’una autèntica “pelea de Gallos bravos ecuatorianos”
(on s’hi movia una de pasta i d’alcohol, k t’alucines)
…vaig i li dic a un “tipo rudo” del costat:
“perdone señor, esto de los pollos como funciona exactamente” ja ja ja
(només per burxar una mica)

es tot plegat una mica….
es com el peladetes k van a concursos de “cant de cadernera”…
k arriven amb els seus tunning carros, els seus andares macarrilles i…
…la cadernereta linda y bella
donks aki es similar ;D
els payos tots “machos” amb els seu gallet que el cuiden, el pentinen, li fan petonets i li diuen coses suaus a l’orella
ara, però si va perdent…. “chucha tu madre, gallina floja! dale fuerte, mata a este plumero!”…
…s’esveren….

pd:
els galls son horribles
es rebenten els ulls
van armats amb “espuelas” d’ungla de tortuga
esquitxa una mica

arrivat a Otavalo,

per sorpresa meva estàn de “fiestas del yamor”….
no se k són pero m’ho psso teta

el merkat d’animals (el mes gran d’ecuador) es tremendu!!!!

teatre night a Quito

l’obra em sonava d’haver-la vist anunciada per la península…
i ja que m’ho van proposar, pos vaig anar-hi algu l’ha vist?
es prou interssant!

*pero el ke passa es k el “teiatru”….
a mi la veritat, quan “sobre-actuen” em desagrada…
perke no poden actuar amb normalitat?
sorry pel desconeixement de les arts esceniques, suposo k haig de consumir mes teatre per poder tenir un criteri mes ric, pero de moment…. caca de vaca

*a mi mai m’han molat massa les bicis (ke no els vicis),
total, ke estic a Baños i decideixo baixar la carreterota empinada k porta a la “cascada del Diablo” i Rio verde…
pse, una miketa si k m’he acollonit, però després de fer això (k de segur k deu ser algo flipant per algú k li moli el ciclisme) segueixo sense trobar-li el “kè” a lo de les bicis.

ahhhhh….
en una cascada m’he trobat un filipí amb un pal xino….
feia taaaant temps k no prakticava jipi-malabarismes