ladeskoneguda
* aquella noia no tenia núvols grisos al cap - el seu somriure contagiava les ganes de volar - mai mirarà enrera - mai l’han estafat - una taca taronja a la ciutat - avui no porta ales, pero se’n recorda de saltar - de petita seia al pupitre abandonat - ells mai hi van confiar - ella viu sola i en té prou - està enamorada del sol, però no plora quan plou - viu al planeta que hi ha a dins de cada col *
May 31st, 2005 at 12:14 pm
ara ta posas rumantik???
May 31st, 2005 at 11:20 pm
ja ja ja!!!
pos si una miketa…
em va sortir una especie de poesia~pajillada~kutre i em va fer gracia compartir~ho….
eske si haig de fer-me artista, com mes aviat comenci millor no? ja ja ja