losts
…enimig de la travessa de Lloa a Mindo, de cop em trobo amb un grupet ke estava estankat i no sabia cap a on tirar…
extranyament em miren com si jo tingués la resposta…
total, que “ni curt ni mandrós” els dic: “siguen-me compadres”!
i efectivament els vaig treure d’allí… però no pel camí correcte……
perduts en la malesa, envolats de lianes i zona pantanosa…
organitzo 2 grups exploratoris ke vagin a mirar un al nord i l’altre a la dreta (que possiblement era el nord real)……
aprofitant un moment de distracció, li comento a una noia: “que tal si nos volvemos al rio i provamos por otro camino” 
*des del riu vam cridar i a la penya perduda…ke no soc tant putes com per deixar-los tirats! eeehhh!?!?!
