zona roja
cagate neeeeeng!!!
vaig anar a Coconuco (un poblet al paramo colobià) i sen’s va fer tard per tornar amb bus…
aquella zona es coneix com a “zona roja”, ja que està dominada per la guerrilla i es bastant perillosa…
resulta k no teniem manera de sortir de la zona roja y vam parar un cotxe on hi anava una familia ultra-catolico-fanatico-freak!!!!
només pujar la dona va començar a resar (bramar) no se kines històries i les filles repetien les dues ultimes paraules k ella deia…. (feia cague de veritat)
…jo pensava ke enlloc de portar-me cap a la ciutat, m’embotirien un túnica blanca i em tancarien en una granja santa… bufff!
només em vaig kedar amb una frase, i es akesta:
“que la sangre de cristo cubra este vehiculo, y que nos proteja de los demonios del camino, que el fuego de su corazon nos guie ahora y siempre”
*miedo mieeedo oi?
September 18th, 2005 at 12:09 pm
Hola bernat,
veig que l’aventura segueix i cada vegada de forma més intensa! Ara ja et barreges amb la guerrila! Al Perú també feia por pujar als taxis de sants, estampes i rosaris que portaven. I els “cerros” “rasurats” dien: Cristo vive.
La imatgeria i superstició del Perçú deu ser semblant a la que m’expliques…
Si vols conèixer una història de por que tu també vas viure amb mí, visita isidrecuni.blogspot.com
Aviam si m’hi escrius algun comentari.
Una abraçada del teu pare.