?troporea
No sé què tenen els aeroports que els trobo sexys.
Fa un parell de dies vaig anar a donar una xerrada en una conferencia a la AsiaWorldExpo, I com que està motl aprop de l’Aeroport, en acabar vaig anar a fer un vistassu…
No sé que tenen les pantalles plenes de “departures” i “arrivals” que m’abdueixen i m’hi puc quedar plantat una bona estona sentint com un formigueix em recorre l’espinada…
Els Aeroports m’agraden, són com la sala d’espera d’un anestesista.
Són un purgatori de viatgers i transitaires.
Són els NoLlocs descrits per l’etnògraf Marc Auge
Marc Auge defines non-places as having no identity, no history and no urban relationships. Non-places are temporary spaces for passage, communication and consumption; the motorways seen from car interiors, motorway restaurants/service/petrol stations, large supermarkets, duty-free shops and the passenger transit lounges of world airports. Non-places are contrary to places. They represent the decline of the public man and the rise of the self-obsessed man. Non-places are such due to their solitary arrangement, shielded by pin and credit-card numbers, as well as passwords that create safety as well as solitude and alienation. >>>
