Mediterrani
no em sento europeu, ni xinès,
tampoc ibèric, ni del Vallès,
a qui m’ho demani,
els diré que soc mediterrani
*escrit durant un somni durant la nit del 13 al 14-Setembre-2007,
i es ben cert, a mi em va el blau, les olives, l’espai obert, el jaleo, les nits fresques, la gent i el riure… soc mediterrani, i l’anyoro.
“y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.
Yo, que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto enterno
que han vertido en ti cien pueblos
de Algeciras a Estambul
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.”
