puff
reinterpretant el to depresiu, bizarro de gran quantitat de cancons per infants…
no se a que es deu, pero em sorpren,
per exemple en Paf (Puff en Angles) que en el fons es un depresiu, fa 1 amic i quan aquest se’n va, en Paf es deprimeix encara mes.
Quina mena de “moraleja” es aquesta?
En Paf hauria d’estar content dels moments viscuts amb el nen i alegrar-se’n que el nen vulgui fer altres coses… enlloc de d’insinuar que el nen es dolent perque l’abandona i tornara a estar sol com sempre…..
Lo divertit d’aquest redescobriments de classics es que revisc imatges que no recordava,
Ara recordo perfectament com una pelicula quan jo era petit i cantavem el “paf era un drac magic” a classe :), jo situava tota la historia a la platja de Tamarit!!!, i en el moment que diu que el nen s’agafava a la cua del drac, jo visualitzava el drac blanc de la Historia Interminable, i quan el drac se’n va trist i plorant, jo el veia dins d’una bola de vidre.… 
raro eh! doncs ara quan li canto a la Lena segueixo veient tot aixo 
l’altra canco que em va frapar al re-escoltar-la es la de “si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa” que jo sempre visualitzava un camp ple de ceps i raim…. 
