semiòtica
(o la contemporaneitat simbòlica)
l’altre dia em vaig trobar a mi mateix fent el so de “txucu-txucu-txucu” a la Lena…
i li vaig dir: “que sents el tren?”
inmediatament vaig notar que quelcom no acabava de lligar del tot…
fa molts anys que els trens ja no fan “txucu-txucu-txucu”!!!!
amb lo qual, vaig corregir la meva frase i li vaig dir:
“que sents la impresora matricial?”
akest es un fenomen que m’agrada observar…
el fet de que hi ha simbols (grafics, sonors, culturals…) que associem amb una realitat ja no existent…
exemple 1: Senyals de trànsit
quants anys fa que els cotxes no son aixi???
…ara son una mica mes rodonets ![]()
exemple 2: entorn informàtic
els sobres de cartes per indicar e-mails, llapis que indiquen “editar”, pots de pintura per colorejar…
May 10th, 2007 at 3:19 pm
Si, tens tota la raó! A vegades queda una mica ridícul, no…
Però són còdis establerts. Com el triangle, el quadrat i el cercle del “play, stop i record” d’un aparell de música. A qui se li va acudir? Qui ens ha posat en aquesta dictadura de símbols?
May 19th, 2007 at 12:39 am
dictadura de símbols; l’abecedari. Per entendren’s pot ser?