..:: belblog ::..

Avui quan estava a la dutxa badant veient com queia l’aigua de m’ha ocurregut aquest nom per una campanya de sensibilització sobre l’us i el repartiment de l’aigua

ahí queda…
jo no en faré res de res d’aquest branding-campanya…
però si algú vol aprofitar-la, aqui podeu descarregar-vos el fitxer .AI
apa, a veure si en surt quelcom…
enganxines? algún poster?… ja m’avisareu ;D

Bon st Jordi!
roses, llibres i love per tots i totes!!!

A HK ho hem celebrat modesta i alegrament,
la reina i la princesa han tingut rosa i jo un llibre (que m’he trobat dins del congelador).
yeah!

ops… m’han dit que passeu set a Catalunya…
i’m sorry, ja s’arreglarà, però de moment que no s’esveri el galliner.

Aigua n’hi ha, però no al lloc on la voldriem…

Aqui a Hong Kong, per exemple, no hi ha cap riu, ni llac natural ni aigua subterranea…
Tot el país només compte amb l’aigua que pot capturar de la pluja i la resta la compra a Xina…
i en necessitem bastanta, per cert…
Només amb tès ens polim uns 4 milions de litres d’aigua al dia!!!! (contant 2 gots per persona-dia, i crec que em quedo curt)
Hong Kong necesita diariament 2.6 milions de metres cúbics dáigua potable. (+info aki)
Una de les coses interessants que fan és utilitzar aigua del mar per fer anar els vaters i d’altes instalacions que requereixen d’aigua pero no té perquè ser potable… Tenen una xarxa independent per l’aigua de mar…

Durant els anys 70 (en ple esplendor de les pelis de kung-fu), Hong Kong va passar una sequera tremenda amb restriccions d’aigua diaries, i la gent havia d’anar amb galledes a buscar-la al carrer (una p*utada considerable si vivies al 12è pis sense ascençor…)
Desprès d’akest incident, van firmar un contracte amb Xina perquè els venguessin aigua durant 50 anyets…

Total, no desespereu,
aigua en tindreu,
ja sigui del Segre, de l’Ebre, del Roina, o demanant almoina.

*Aigua en Cantès es diu “soi” i el caraàcter que el representa recorda a una esquitxada

20534_large.jpg (JPEG Image, 600×463 pixels)

Escapadeta a la illa de Cheung Chau,

Una illa a 45 minutets en ferri que recorda a la costa brava.
View Larger Map

la missió era: descansar i embotir-nos de marisc…
La lena es va encarregar de fer fallir la primera part de la missió, i la Kuku s’ho va manegar perque la segona part fós un èxit constant. Jo m’encarregava de les hamaques

L’estar allí durant 2 dies va fer plantejar-nos seriosament lo de canviar de casa… o de barri… o de pais…

*Cheung Chau es famosa per un “festival del panet” que no explicaré ara, però tè a veure amb llonguets locals, joves atrevits sense vertígen, nens dalt d’un pal i mogollon mogollon de gent.

click = change color / spacebar = blank canvas
fullscreen at: http://jacksonpollock.org/

Heart It Races made my day

red chair at Wong Tai Sin