..:: belblog ::..

Ja som 4 a casa

Avui ha nascut a hongKong un fill, un germà, un net, un nebot, un cosi, un fillol, un fantàstic nano mediterrasiàtic plè d’energia que ha plorat abans que li fotessin la bufetada!
però que ràpidament s’ha adormit somrient i babejant

Benvingut Quim!

a 48 hores del dia Q,
la panxa, l’alegria i el nerviosisme tenen el mateix tamany: ENORME

*la panxa esta grossa i rodona com una sindria

ya cambié de lugar mi cama,
ya hice comedia, ya hice drama
fui concreto y me fui por las ramas,
ya me hice el bueno y tuve mala fama

“Ya no sé que hacer conmigo” - dels Uruguayans Cuarteto de Nos.

i a tu, què et queda per fer?

què passa quan s’adopten costums occidentals en cultures orientals?
doncs que no encaixen.
Aquest és el desgraciat cas dels pastissos de noces.

A Hong Kong, hi ha dues maneres de casar-se:
1) Casament tradicional xinès, que involucra vestits vermells, aus phoenix, crema de flor de loto, i battets curiosos.

2) A lo occidental, amb vestit blanc de nuvia, ram de flors i tota la parafernalia.

Però sigui com sigui la cerimònia, el menú és quasi sempre el mateix, 12 plats abundants de menjar xino que inclou un porc rostit, un llagostot amb noodles, arros i d’altres exageracions gastronòmiques… essent l’últim plat amb una especie de pudding de llenties….

com és natural, un pastis de nata no encaixa gens al final del tiberi.
i no se’l mengen!
però no perquè estiguin tips, o no els agradi el dolc, no…
sinó perquè és de PLASTIC!!!!
siii, els pastissos de noces són de plastic i els re-utilitzen de casament en casament!

si mires la foto amb detall, veuràs que les roses (falses també), tenen posl acumulada.
aiiiii….

*update:
Hong Kong no és l’unic lloc on fan pastissos de casament de mentida…
es veu que deu ser una pràctica prou habitual arreu del món perquè fins i tot hi ha empreses dedicades al lloguer de pastissos!!!

a Hong Kong els hi van les cues,
es la manera més eficient de mantenir la massa ordenada…
el sistema es bo i simple, hi ha dos equips, els de la cua i els de fora.
un cop ets a la cua, la sensació de pertànyer al grup fa que la col·lectivitat tingui força per fer aplicar el sistema (cua) a la resta de gent.
es a dir, fer cua no mola, però com que tothom en fa, ningú no es cola.
es un sistema de la mateixa categoria de “com que jo pringo, doncs tu també”…

lo divertit es que a vegades les cues començen abans que existeixin.
m’explico, el banc obre a les 9:00, doncs abans de les nou ja hi ha gent fent cua,
però com que ja se sap, hi ha qui hi va a les 8:00,
però com que hi ha gent que hi va a les 8:00, n’hi ha d’altres que hi van m’es d’hora,
però hi ha gent que hi vol anar encara m’es d’hora, però no pot, es aqui on entra la cua de les no-persones,
una filera ordenada d’objectes personals que indiquen que allí hi haurà algú fent cua més tard.

La gent que fa la cua han posat minuciosament un cartronet de suc i una pedra perquè no voli.
Atenció a la fulla amb una pedreta perquè no se l’endugui el vent.

Lo curiós del sistema es que és respectat, tot i no tenir cap mètode d’identificació personal.

aquesta samarreta m’ha fet riure un rato
es la samarreta que NO has de portar a xina,
a no ser que vulguis una mica de marxa.

LMAO vol dir quelcom similar a “partir-se el cul de riure”

Tot i no vestir samarretes amb dibuixos ni slogans,
m’agrada trobar-ne d’interessants.
com aquesta, “viva la evolución”