sandalies i polar
Hong Kong es un lloc on tot flueix d’un estat a un altre,
es un pais sense estacions, una ciutat on no hi ha signes distintius del pas del temps.
Tot es etern, tot es efimer, tot es igual, sempre canviant.
Estem a Novembre la Lena porta forro polar i sandalies.
Jo me n’en fotia quan la Kuku em deia que a HK saps que canvia l’estació perquè canvien els aparadors,
Però és ben cert.
El qued desconcerta és que per indicar el canvi d’estació, els centres comercials i botigues fan servir imaginari occidental, i és comú veure fotos dels Champs Elysee amb fulles seques per terra.
WTF!!!! fulles seques de tardor!
però si aqui no hi ha arbres caducs, tot es una jungle exhoberant de verdor espessa constant.
*Una altra cosa que em posa dels nervis és l’exagerada vestimenta que s’estila per aqui quan el termometre baixa un parell de graus.
De sobte els carrers s’omplen de bufandes i anoraks,
però no perquè els facin falta (que no), sinó perquè com que les marques tenen catalegs globals, i les colleccions de tardor i hibern son similars a tot el mon, i aixo fa que els fashion-victims hagin d’anar acalorats només per poder seguir a la moda….
i a més a més, a la tele, revistes i anuncis les celebrities internacionals porten roba d´hivern, i per ser com ells, la gent s’embuteix en vestimenta desmesurada.
Es tot un desperdici de gent i recursos.
