..:: belblog ::..

Aquest home de la botiga atapeida m’ha vengut un objectiu ulldepeix,
(que em feia més gràcia que falta) ;D

es un estri fantàstic, cada foto captura prop de 180graus, i això, depenent d’on estiguis es fantàstic,
perquè pots fotografiar 180graus de frikisme, 180graus de bellesa, 180graus d’estranyesa, 180graus d’imprevisions…
o…. 180 graus de tendes cutres del mateix carrer on t’acabes de comprar l’objectiu:

full screen

Per les cruïlles de Hong Kong hi passen centenars de milers de persones al dia…
això les fa un punt estratègic per la publicitat…
Posant un anunci en determinada cantonada pots accedir a mes persones que posant-lo en algun diari…
Per aixo HK està arrebossat d’anuncis, propaganda, pantalles, rètols lluminosos, i…. Homes Bistek!!!!!

hardware - software - tuperware…..
i aqui a Hong Kong tenim el SindriaWare!
que son…. doncs, tapes per sindries!

*usar-lo implica:
A) anar al mercat amb un mesurador de diametre per saber si la mitja sindria encaixarà amb la tapa o no.
B) menjar-te les sindries a rodanxes i parar quan arribis al perímetre desitjat…

raro raro raro….
(tribute al sindriween, yeah!)

grafisme amb conos

*capturat prop de l’aeroport de HK
(feia temps que no veia un espai buit tant gran que no fos el mar)

No sé què tenen els aeroports que els trobo sexys.

Fa un parell de dies vaig anar a donar una xerrada en una conferencia a la AsiaWorldExpo, I com que està motl aprop de l’Aeroport, en acabar vaig anar a fer un vistassu…
No sé que tenen les pantalles plenes de “departures” i “arrivals” que m’abdueixen i m’hi puc quedar plantat una bona estona sentint com un formigueix em recorre l’espinada…

Els Aeroports m’agraden, són com la sala d’espera d’un anestesista.
Són un purgatori de viatgers i transitaires.
Són els NoLlocs descrits per l’etnògraf Marc Auge

Marc Auge defines non-places as having no identity, no history and no urban relationships. Non-places are temporary spaces for passage, communication and consumption; the motorways seen from car interiors, motorway restaurants/service/petrol stations, large supermarkets, duty-free shops and the passenger transit lounges of world airports. Non-places are contrary to places. They represent the decline of the public man and the rise of the self-obsessed man. Non-places are such due to their solitary arrangement, shielded by pin and credit-card numbers, as well as passwords that create safety as well as solitude and alienation. >>>

a hong kong sempre pots comprar taronges a quasi qualsevol cantonada

revisant fotos antigues he recuperat akest fantastic maniki marcadet amb els punts de la medicina xinesa…
…perfecte material generador de malsons

*[ vist a Taiwan ara fa un anyet]

hong kong esta arrebossat de rajoletes de piscina
encara no sé el perquè, però es un fet que em té ben encuriosit…
estan a tot arreu, al metro, als edificis, als lavabos publics….
i avui me n’he trobat dins l’ascensor d’un restaurant!!!!

es agradable torbar un espai de tranquilitat sonora enmig del bullici urbà…

Al KCR (una especie de rodalies de la zona de Canton) hi ha un “vagó tranquil”, que es caracteritza per tenir les pantalles d’anuncis i noticies sense volum.
Malhauradament les múltiples senyals de “quiet car” no eviten la presencia de telefons movils sonant i converses cridaneres

Today I did not clearly understood this sign…
…means this that there’s no graffiti penalty..
…and the $1500 are for the winner?
that would be great!

*note the paradox of a no-graffiti sign made with spray paint
“hong kong” and “street art” are not really good friends, due to the cleaningness obsession of the authorities and the rule-followingness of its citizens…

…but even if there is this paranoid attitude of banning almost all the walls from any kind of expression (besides commercial ones, that are always welcome), we still can find interesting stuff around hong kong.

thirsty for graffity? > check the Graffiti Research Lab