..:: belblog ::..

Avui quan estava a la dutxa badant veient com queia l’aigua de m’ha ocurregut aquest nom per una campanya de sensibilització sobre l’us i el repartiment de l’aigua

ahí queda…
jo no en faré res de res d’aquest branding-campanya…
però si algú vol aprofitar-la, aqui podeu descarregar-vos el fitxer .AI
apa, a veure si en surt quelcom…
enganxines? algún poster?… ja m’avisareu ;D

Bon st Jordi!
roses, llibres i love per tots i totes!!!

A HK ho hem celebrat modesta i alegrament,
la reina i la princesa han tingut rosa i jo un llibre (que m’he trobat dins del congelador).
yeah!

ops… m’han dit que passeu set a Catalunya…
i’m sorry, ja s’arreglarà, però de moment que no s’esveri el galliner.

Aigua n’hi ha, però no al lloc on la voldriem…

Aqui a Hong Kong, per exemple, no hi ha cap riu, ni llac natural ni aigua subterranea…
Tot el país només compte amb l’aigua que pot capturar de la pluja i la resta la compra a Xina…
i en necessitem bastanta, per cert…
Només amb tès ens polim uns 4 milions de litres d’aigua al dia!!!! (contant 2 gots per persona-dia, i crec que em quedo curt)
Hong Kong necesita diariament 2.6 milions de metres cúbics dáigua potable. (+info aki)
Una de les coses interessants que fan és utilitzar aigua del mar per fer anar els vaters i d’altes instalacions que requereixen d’aigua pero no té perquè ser potable… Tenen una xarxa independent per l’aigua de mar…

Durant els anys 70 (en ple esplendor de les pelis de kung-fu), Hong Kong va passar una sequera tremenda amb restriccions d’aigua diaries, i la gent havia d’anar amb galledes a buscar-la al carrer (una p*utada considerable si vivies al 12è pis sense ascençor…)
Desprès d’akest incident, van firmar un contracte amb Xina perquè els venguessin aigua durant 50 anyets…

Total, no desespereu,
aigua en tindreu,
ja sigui del Segre, de l’Ebre, del Roina, o demanant almoina.

*Aigua en Cantès es diu “soi” i el caraàcter que el representa recorda a una esquitxada

Escapadeta a la illa de Cheung Chau,

Una illa a 45 minutets en ferri que recorda a la costa brava.
View Larger Map

la missió era: descansar i embotir-nos de marisc…
La lena es va encarregar de fer fallir la primera part de la missió, i la Kuku s’ho va manegar perque la segona part fós un èxit constant. Jo m’encarregava de les hamaques

L’estar allí durant 2 dies va fer plantejar-nos seriosament lo de canviar de casa… o de barri… o de pais…

*Cheung Chau es famosa per un “festival del panet” que no explicaré ara, però tè a veure amb llonguets locals, joves atrevits sense vertígen, nens dalt d’un pal i mogollon mogollon de gent.

just quan escrivia el post anterior, al teclejar “orgànic”, m’he posat nerviós…

classificar per “organic” és paradoxalment absurd;
Entenem orgànic com a “natural”,
i entenem normal com a químicament tractat….

Tenim tant assumit aquesta relació que lo normal es que no sigui natural i lo natural no es normal…

Proposo invertir els termes i dir les coses pel seu nom, i anomenar “tòxic” o “químic” a allò que ho sigui, i no nomenar lo orgànic perquè romà en el seu estat natural.
D’aquesta manera, el proxim cop que aneu a mercat, heu de dir:

senyoreta, posim un parell de pebrots tòxics i una ceba quimica

Si voleu, aqui va la consigna per fer una manifestacio a plaça:

Fora a les esberginies simètriques i llustroses,
Visca els tomaquets buturuts i picadots !!!

Hong Kong té bastanta zona verda, hi ha country parks, reservoirs i aiguamolls,
Sobretot a la zona de New Territories, una especia de zona salvaje fronterisa amb Xina on hi abunden les chaboles rodejades de gratacels…

La gràcia de hong kong es que com que està en zona tropical, la vegetació es exhuberant i qualsevol raconet verd sembla una jungla. I llocs com el llac petit, semblen el lago azul.

Un d’aquests llocs es Tai Po, on hi ha la Granja Kadoorie, una espeice de mini-rioleon on hi tenen animals i plantes autoctones de la zona (incloent-hi unes fantàstiques trujes cantoneses).
És un lloc ideal per una visita diumengil, hi ha un mercat organic i els crios es fan fotos amb un cocodril.
Molt entranyable tot plegat.

rateta rateta que escombraves l’escaleta…
ves cap al cementir, que avui toca benerar els ancestres.

Avui es Ching Ming, que es tradueix com “el dia d’escombrar la toma”,
Es el dia de respectar els avantpassats, anar a la tomba, cremar incens, prendre el tè amb ells i oferir-li’s menjar.

*aqui els cementiris recorden molt als herbolaris, perquè enlloc de ninxols, tenen els morts en petits calaixets on només hi guarden les cendres.

Aqui una vista panoràmica de com celebraven el Ching Ming fa uns quants anyets:

i un poema de’n Du Mu (un trobador local de l’època)

A drizzling rain falls like tears on the Mourning Day;
The mourner’s heart is breaking on his way.
Where can Winehouse be found to drown his sadness?
A cowherd points to Xing Hua village in the distance.

broken - trencat - roto - f*cked up

8:23 em llevo
8:24 m’aixeco del llit, pos el peu a terra acabat de fregar, rellisco i el peu s’esclafa contra el marc de la porta
8:24:01 el dit petit esta a 90 graus i suo de dolor
8:24:02 m’agafo el dit i me’l poso a lloc
8:24:03 me n’adono que m’he trencat el dit
(sento mes mal al saber-ho)

de 8:25 a 13:40
visito 3 hospitals diferents,
em passejen amb cadira de rodes d’una band a l’altra (inclòs un parking),
finalment, despres de parlar amb 3 doctors, varis assistents i unes cuantes infermeres ja tinc el peu embolicat…

justament avui que volia estrenar l’skateboard…
m’hauré d’esperar unes 6 o 8 setmanes a ke tot es solid be…
aaaaiiix… vaia sort al meva!

*aquesta radiografía no es del meu peu,
perquè aqui a HK, pertanyen a l’hospital
i no te les pots endur a casa

finalment, en un atack d’entusiasme he anat i m’he equipat amb un nou skateboard! yeah!
ja feia més dún any que em rondava pel cap…

primer m’he dirigit a una tenda d’skate de Central (a un 5è pis d’un bloc de cases), pero el paio que m’ha atès no m’ha caigut bé i he marxat de la tenda inmediatament… es lo k te se sensible…
Sortosament he trobat una altra tenda, la 8five2, on m’he equipat amb una deck habitat i un parell d’eixos Thunder…

Tot i fer mes de deu anys (OMG!) que no trepitjava una tenda d’skate m’ha alegrat veure que hi havia algunes marque que em sonaven (toxic, g&s, spitfire) però de la resta de coses que allí hi venien (el 99% restant) no tenia ni idea de que eren ni d’on venien…
També m’ha decepsionat descobrir que els skates ja no porten rails… ;(

ja estic equipat,
he fet un ollie a l’ascencor i una patinadeta al carrer…
…demà l’estreno de debó!

eps! despres d’una aturadeta involutaria de prop de 2 mesets, el blog sembla k rutlla altre cop.

se’m va chungar el servidor (per 4rta vegada) i he estat de cyber-mudances…
ara ja fa unes 3 setmanes k tot funciona, pero no havia trobat el moment de revifar el belblog… he estat massa ocupant fent renixer de les cendres DesignCorner i idealist, k també s’havien quedat orfes per un bon temps.

en aquest 2 meses han passat cosetes, una d’elles es que Hong Kong continua sent tant friki com sempre,
un exemple es aquesta pantalla-cantonada que em vaig trobar l’altre dia a l’anar a comprar unes cosetes.

yeah!
hi havia unes quantes desenes de xinets encantats…

Els plans pel belblog ara son:

• postejar un parell de cosetes que tinc al cap,
• redissenyar el blog sencer,
• fer una sub-blog de mini-posts
• crear una categoria de posts en angles,

alguna petició, comentari o suggerencia?
gràcies per l’espera,
belblog is back